I n’è betg pli pussaivel da spendrar ils glatschers. Quai era betg, sche tut ils pajais sa tegnan vi da la cunvegna davart il clima da Paris e limiteschan l’augment da la temperatura media sin il mund sin maximal 2 grads. A questa conclusiun vegnan scienziads da las universitads Bremen en Germania ed Innsbruck en l’Austria.
En il studi ch’ils scienziads han publitgà en il schurnal «Nature Climate Change» scrivan els che passa in terz da tut ils glatschers vegnan a svanir enfin la fin dal tschientaner. Bain reageschian ils glatschers plitost plaun sin midadas dal clima, sin il luar dals glatschers hajan las emissiuns da CO2 u auters gas cun effect da serra, dentant in grond effect. Ils scienziads han per exempel calculà che mintga kilogram CO2 che vegn en l’atmosfera fa luar a lunga vista 15 kilograms glatsch.
Era glatschers svizzers lieuan adina pli spert
Quai ha era effects dramatics per ils glatschers en Svizra. In studi che l’universitad Friburg ha publitgà l’onn passà vegn a la conclusiun, ch’ils glatschers svizzers vegnian a perder enfin 90 pertschient da lur glatsch enfin la fin dal tschientaner.
Quai èn era nauschas novas per ils glatschers grischuns che vegnan adina pli pitschens. Ils ultims 170 onns ha il glatscher dal Morteratsch per exempel pers varga in quart da sia surfatscha, il glatscher da Tschierva prest 40 pertschient.
RR novitads 17:00