Oz hai jeu inaga temps da stiarner. – Jeu sesel el pastg, amiez la natira.
Dalunsch audel il scalinem dallas stgellas da vaccas si d’alp. Sper mei il susurem d’enzacons aviuls che sgolan da flur tier flur.
Mes patratgs tuornan anavos tiel venderdis avon in’jamna. Tut leghers e cuntents han nos scolars dau adia alla scola. – Finalmein temps da vacanzas. Ils davos dis han ei raquintau a mi da lur plaschers duront las vacanzas: buca stuer levar aschi baul, saver far empauet termagls sco els vulan, ir tard a letg e forsa schizun viagiar el lontan. Semplamein guder in tec auter il mintgadi.
Il temps ei enzatgei custeivel. Il temps san ins buca cumprar ed era buca metter en salv.
Detg sincer – cun mei vai era buc auter. Jeu selegrel sin enzacontas jamnas senza pli bia termins. Haver puspei peda da far quei ch’ins fa bugen ni forsa era quei che sto vegnir fatg. Luvrar egl iert, viagiar, leger, sentupadas spontanas ni era semplamein schar dar l’aura pils larischs. Il temps ei enzatgei custeivel. Il temps san ins buca cumprar ed era buca metter en salv. Il temps tuorna mai pli.
Nus essan denton magari buc adina schi pertscharts da quei. Nossa veta semeglia stedi alla veta d’in raspun ella roda. Nus currin e currin da termin a termin, adina suenter al temps. Nus essan magari schi tschaffai dil luvrar e prestar che nus ughegein strusch inaga da dir: na, ei tonscha. Ei marscha ad in marschar … Er il temps. Spontan vegn il proverbi el cudisch da Cohelet endamen a mi: Tut ha siu temps.
Ei dat in temps per luvrar e barhar ed in temps per ruassar. Lein pia prender in bien exempel dils scolars e far peda, dar spazi al temps. Temps e peda per quellas caussas che nus fagein bugen. Quellas caussas che fan bein a tgierp ed olma.
La lavur scappa buca, dian ins magari da quei salop. Il temps denton, lez va sco da sgular.
Jeu giavischel a vus tuts in bi temps da stad.