Siglir tar il cuntegn

Diari Sonda, ils 3 da november 2018

Il segund di als Dis da litteratura 2018. Cudeschs, istorgias cun novellas e currellas – fatschas, tuns e resuns – direct da Domat.

Il ticker è a fin

  • 19:31

    «Tranter lingias» er la sonda saira

    Dad ina vart la furtgetta, da tschella il cuntè – quai èn las lingias relevantas per la saira ed entaifer quellas han uss lieu ils daletgs culinarics.

    Per ina giada vegn la sala Tircal transfurmada en ina sala da gala. Il cuschinunz Curdin Stecher tgira il magun ed il comité d’organisaziun serva per cor ed olma musica, cabaret e spectacul.

    Sala da gala.
    Legenda: Cun ultims preparativs en sala bumperfatscha e bella saira da Domat! RTR
  • 18:41

    Sin lautget

    In inscunter sin lautget. Savur da primavaira, fim da cigarettas ed ils pleds dad Andreas Walser. En quel rom lascha l’autura Asa S. Hendry sa scuntrar ina giuvna ed in autur. Co ch’els exploreschan ensemen lur cunfins – quai è il tema dal cudesch che Asa S. Hendry ha purtà per la vernissascha a Domat.

    audio
    Asa S. Hendry en in’intervista cun redactura Esther Krättli
    ord Actualitad dals 03.11.2018.
    laschar ir. Durada: 3 minutas 47 Secundas.
  • 18:34

    Èsi la curridra u forza tuttina ils binaris che han tschiffà la giuria?

    Cler è ina – la tensiun è gronda. Per quella procura er la nova furma da la concurrenza cun l’actura Marietta Jemmi, ch’ha prelegì tut ils texts. Damaun las 14:45 è la premiaziun - e lura vegninsa a savair tgi che ha gudagnà il Premi Term Bel 2018.

  • 18:04

    Tge capita tranter auturs, translaturs e persunas che fan il lectorat?

    En ina discussiun sur d’ina poesia dalla moderatura sezza, da Gianna Olinda Cadonau, vegn discutà da l’intenziun da la poesia e quant fitg che la persuna che fa il lectorat sto chapir la poesia per pudair far sia lavur.

    U cun dir cun il pleds da l'autura Gianna Olinda Cadonau : «Per part vai jeu legì ora in toc pli pauc che Ti, Claudio »

    Portrait.
    Legenda: Ah, interessant tge che vus vesais en mias poesias: Gianna Olinda Cadonau en rolla dubla sco autura e moderatura. RTR
  • 17:47

    «Selbstbewusst, mobil und mit dem Blick nach aussen» u ils cumpliments dal schef da la Pro Helvetia

    Philippe Bischof, dapi in onn schef da la fundaziun da cultura Pro Helvetia, è be cumpliments per la Rumantschia, ch'el inscuntra als Dis da litteratura a Domat. El haja en general plaschair da la vitalitad e diversitad da la cultura rumantscha che na sa restrenschia betg mo sin la cultivaziun dals agens curtins.

    audio
    Philippe Bischof, il schef da la Pro Helvetia
    ord Actualitad dals 03.11.2018.
    laschar ir. Durada: 44 Secundas.
  • 16:53

    Rico Tambornino ed il scutinim da las olmas

    El garegia ella. Ella sa lascha surmanar. Ella vegn en speranza e pretenda ch'el maridia ella. El na vul betg, ed uschia mazza el ella. El vegn sentenzià a la mort, quai sco ultima persuna en il Grischun. L’autur Rico Tambornino ha elavurà quest cas da l'onn 1847 en furma litterar en ses nov cudesch «Il scutinem dallas olmas».

    Els trais.
    Legenda: Martin Camenisch, Rico Tambornino ed Anita Capaul approfundids en la discussiun. RTR
  • 16:46

    Selina Chönz - bler dapli co be «Uorsin»

    L’onn passà ha Mevina Puorger preschentà la reediziun da la novella «La chastlauna» da Selina Chönz (1910-2000). Quest onn ha ella preschentà cun «Scuviertas da l’orma» la reediziun dad ulteriuras quatter novellas.

    I sa tracta d’invistas co che umans, en differentas fasas da vita, entaupan e van enturn cun dumondas d’amur. Ed ils texts mussan: Selina Chönz ha da porscher dapli che be «Uorsin».

    Las duas dunnas en lur preschentaziun.
    Legenda: L'editura Mevina Puorger e la descendenta Letizia Könz a la scuverta da l'olma. RTR
  • 16:38

    Text 5 «La curridura» – text e discussiun

    Il text cumenza idillicamain cun la curridra ora en la natira e sa sviluppa ad in’istorgia dad orrur cun la natura sco victura. Qua sa mussia ch’ins possia er scriver in bun text en rumantsch grischun, ha cumenzà Rico Valär sia critica. Il talent da l’autura sa mussia er vi da quai, ch’ella annunzia gia en ina da las emprimas frasas la fin.

    In text che na sveglia quasi nagina critica negativa – introducescha la moderatura Romana Costa l’ultima discussiun.

    audio
    La curridra
    ord Actualitad dals 03.11.2018.
    laschar ir. Durada: 20 minutas 38 Secundas.
  • 16:33

    Text 4 «Viadi i’l paradis» – text e discussiun

    La persuna che raquinta fitg atmosfericamain è ina mamma, che fa cun ses schumelins in viadi en in pajais tropic. In album da fotografias u in maletg dad Henri Rousseau, manegia la giuria tar sia descripziun. En il decurs dal text sa mussa che la protagonista ha pli gugent ils animal ch'ils umans - i saja plitost il rapport dad ina experientscha, manegia Chatrina Josty.

    audio
    Viadi i'l paradis
    ord Actualitad dals 03.11.2018.
    laschar ir. Durada: 23 minutas 6 Secundas.
  • 16:14

    Text 3 «Binaris» – text e discussiun

    En in text sursilvan fitg spess, di la giuria, sviluppa l’autura u l’autur l’istorgia d’ina adolescenza prematura. La protagonista ha da viver questa cun tut ses auts e bass. Il text saja in text curaschus e ristgia in experiment. El na tradescha ses coc betg be uschia, ma pretenda che la lectura stettia vidlonder.

    audio
    Binaris
    ord Actualitad dals 03.11.2018.
    laschar ir. Durada: 21 minutas 20 Secundas.
  • 15:41

    Text 2 «Quel di» – text e discussiun

    Il text vallader da «Quel di» maina il lectur sin ina pagina amez en in avegnir fictiv nua che poppas san be nascher, sch’intgin mora e perquai ha uss la nona dad ir. E gea, i dat be poppas – umens èn qua mo anc per l’allevament.

    Per la giuria na va il text dentant betg si dal tut e per il giuror Rico Valär sa mussa: «Quai n’è betg la dretga lunghezza per sviluppar ina distopia».

    audio
    Quel di
    ord Actualitad dals 03.11.2018.
    laschar ir. Durada: 19 minutas 53 Secundas.
  • 15:03

    Text 1 «Curriculum»

    En l'istorgia «Curriculum» sviluppa l'autur u l'autura, quai na san ins betg, sin trais paginas in portrait dad in academicher, che na dubitescha betg be da ses studi ma da la rolla dad el sez en il mund. L'istorgia dad in «grond dubitader» di Bertilla Giossi. In auter aspect che vegn discutà da la giuria, da Bertilla Giossi, Rico Valär e Chatrina Josty: Quant dastga in text declerar, quant ha el da mussar?

    audio
    "Curriculum"
    ord Actualitad dals 03.11.2018.
    laschar ir. Durada: 25 minutas 38 Secundas.
  • 14:30

    Ina sala be aspectativas

    La concurrenza per il premi litterar è partida: Ina sala plaina è be aspectativas - na l'ultim er cun quai ch'il modus da prelecziun è nov. L'actura prelegia, ils auturs u las auturas n'èn anc betg enconuschents.

    audio
    Il premi Term Bel nov
    ord Actualitad dals 03.11.2018.
    laschar ir. Durada: 3 minutas 32 Secundas.
  • 13:01

    Ed uss ina schuppa ...

    ... avant che sa bittar en il suentermezdi litterar.

    Quel porta ina gronda novitad, numnadamain ina reediziun dal Premi Term Bel en nov vestgi: 5 texts èn en la concurrenza - ma da tgi che quels èn na sa anc nagin. L'actura Marietta Jemmi prelegia, l'autura u l'autur resta in misteri fin damaun a la premiaziun.

    Dunnas mangian schuppa.
    Legenda: Schuppa da giutta - nagut per vegis. RTR
  • 12:30

    L'intensitad da la vita pubertara ...

    ... en ina lecziun scenica da Benedetto Vigne e Claudio Spescha - duas minutas che valan la paina, garanti ;-)

    audio
    Drama sin tribuna
    ord Actualitad dals 03.11.2018.
    laschar ir. Durada: 2 minutas 14 Secundas.
  • 12:19

    Er Benedetto Vigne trametta ad in um sin viadi

    Avant 25 onns ha Benedetto Vigne cumenzà da scriver quest'istorgia, raquinta'l en l'intervista. Oz ha el preschentà ses primroman dad in um, che vegn precipità en ils turbigls d'in pubertar, nua che pitschens muments quotidians san survegnir ina dimensiun existenziala:

    audio
    Davart mammas e lur tenuta envers chips
    ord Actualitad dals 03.11.2018.
    laschar ir. Durada: 32 Secundas.
  • 11:26

    Tranter culturas e cunvenziuns II

    Er en il segund cudesch discutà dal tavulin litterar stat il «tranteren» en il center. Angelika Overrath maina cun «Ein Winter in Istanbul» ses protagonist Clà sin in viadi davent da chasa, ma tar sasez - là, tranter Orient ed Occident, sa chatta el enina er tranter dunnas ed umens:

    audio
    Clà da l'Engiadina inscuntra Baràn dad Istanbul
    ord Actualitad dals 03.11.2018.
    laschar ir. Durada: 38 Secundas.
  • 11:12

    Da la ritgezza dal spazi «tranter lingias» ...

    ... discurra er Clà Riatsch en il tavulin litterar. Sco lectur sa giavischass el dentant da vegnir prendì pli pauc per il maun co quai che per exempel Asa S. Hendry fa en ses cudesch nov «Sin lautget»:

    audio
    La cuaida dal lectur dad ir sez a la scuverta dal text
    ord Actualitad dals 03.11.2018.
    laschar ir. Durada: 1 minuta 5 Secundas.
  • 9:57

    En tschertga da l'essenza ...

    ... u da quai ch'è tranter las lingias, ha Olga Prevost-Bazzell procurà per in highlight: «Scriver es charezzar la lingua e metter impissamaints sün palperi.»

    Els dus en discurs.
    Legenda: Auturas ed auturs sin tribuna: Dumenic Andry discuta cun Olga Prevost-Bazzell. RTR
  • 9:28

    Descriver u plitost gist far ina foti?

    U tgenin messadi vegn transmess cun tgenin meds? In dals temas ord la revista litterara La Litteratura 37 - Flavia Hobi e Benedetto Vigna han preschentà, Hermina Sgier ha prelegì intgins schatgs.

    audio
    Da descripziuns analogas e digitalas, savess ins dir
    ord Actualitad dals 03.11.2018.
    laschar ir. Durada: 18 Secundas.

Sonda, ils 3 da november

Avrir la boxSerrar la box

09:00 La Litteratura 37
09:30 La Chasa Paterna 136: Sguard sur la saiv
10:15 Tavulin litterar – cun Martìn Camenisch e Clà Riatsch
11:15 Ils ventganov da settember da Benedetto Vigne
13:30 Scuvierta da l’orma da Selina Chönz – preschentà da Mevina Puorger e Letizia Könz
13:45 Premi Term Bel
16:15 Il scutinem dallas olmas da Rico Tambornino
17:00 Traversadas litteraras
18:00 Sin lautget
19:30 Daletgs tranter lingias

Artitgels legids il pli savens